Un rere l'altre, els petons es succeïen sobre el ventre d'ella,
ascendint a un ritme delicat i constant pel seu cos: pel melic, per
aquella zona equidistant entre els pits, i pels pits mateixos, en una
espiral que moria als turgents i excitats mugrons de la noia. Després,
des de la base del coll i ascendint fins a
la orella... fins a convertir-se en un gran, prolongat i amorós petó a
la boca, al temps que amb un braç li embolcallava el cap, i amb l'altre
l'abraçava.
Aquell moment no havia sortit del no res. Una
estona abans havien fet l'amor intensament, com havia passat sempre que
havien anat al llit des que s'havien conegut uns mesos abans. En les
trobades precedents, després de la culminació sexual, ell havia
experimentat un gran decaïment, tan gran com el clímax precedent. Ella
ja era capaç d'anticipar amb precisió en quin moment l'escoltaria a ell
gemegar exhaust, en contrast amb el silenci en que feien l'amor. Sabia
que poc després els gemecs deixarien pas a breus esbufegades, i aquestes a
suspirs, mentre recuperava el pols, apuntava la mirada al sostre de
forma indefinida i retornava la quietud. Quan el silenci es començava a
fer inoportú, ell l'acostumava a trencar aludint al que acabava de
passar. "Què bé!...", o "Déu n'hi do,..." eren les pobres
construccions amb les que feia de cronista de l'últim acte de la seva
vida sexual. Creia que el sexe havia estat prou bo com per a remarcar-ho
abans que un altre tema s'imposés, però no era prou hàbil per a descriure
exactament què o qui ho havia fet possible. Abans que cap tema pogués
emergir, però, la seva actitud corporal indicava que no volia parlar,
sino gaudir del moment en repòs mentre esperava deixar-se vèncer per la
son. Ella ho percebia i no comentava cap de les diferents idees que li
rondaven pel cap.
Aquest cop, però, alguna cosa havia
estat diferent. Quan ell ja semblava dormit, s'havia incorporat de cop i
volta i l'havia obsequiat amb una mostra de delicadesa i tendresa que
ella, abstreta en els seus propis pensaments, no esperava. Després
d'aquell llarg petó a la boca, tots dos van obrir els ulls alhora i es
van mirar amb avidesa, alimentant-se mútuament expressions de sorpresa
il·lusionada, pròpia de qui acaba de descobrir quelcom bonic i valuós.
- "Això ha estat molt bonic...", va dir ella veient-se en la necessitat d'articular algunes paraules.
- "Sí, molt... molt.", ell replicà somrient lleument.
Mentre
els seus cossos es fonien en una abraçada silenciosa, pel cap d'ell
començava a córrer una sensació de "dejà vu" que va interpretar com una
advertència. Havia tingut altres relacions sexualment tòrrides. Algunes
d'elles havien finalitzat quan va començar a sentir sensació de rutina.
D'altres, quan el seu desig es focalitzava en altres noies, tant o més
atractives que la "seva" però amb l'atractiu afegit que li despertava el
que no era al seu abast. Tot allò l'havia fet sentir plenament viu,
n'estava orgullós i l'omplia de la vanitat que ell creia legítima en un
bon seductor.
El sentiment d'amenaça li venia d'uns altres
records, més escassos i que ja creia haver aconseguit oblidar. Dues
vegades, relacions que havien seguit aquell mateix patró havien generat
un moment espontani, preciós, en el que tot canvia. Un moment màgic que
marca un abans i un després en els afectes. Un moment que quedaria
gravat per sempre al seu cor, com el que acabava de viure amb
aquesta noia, en el que la consciència de l'enamorament s'havia fet tan
present i òbvia que no es podia negar o defugir.
Malgrat
la seva innegable bellesa, per a ell el record d'aquells moments era
perturbador, ja que havien estat el preludi dels seus pitjors patiments
sentimentals. El record d'altres relacions el feia veure's a sí
mateix com un capità airós, capaç de governar bé la seva nau i fer-la
navegar aliena a qualsevol dels perills del mar. Amb aquells dos
records, però, es sentia com un capità fracassat, que havia perdut el
control de la seva pròpia nau i no havia pogut evitar que s'estavellés
contra les roques. Es va prometre a sí mateix que mai es tornaria a
sentir així, que mai més passaria pel mateix dolor. Creia que els naufragis no existirien si els capitans
haguessin sabut captar els avisos per a navegants que el mar, per més
que se l'acusi de traïdor, sempre té el "fair play" d'enviar.
- "Demà hem de treballar i ja és molt tard, començo a tenir son. Bona nit, guapa, demà ja parlarem".
- "Bona nit, preciós".
Als dos els va costar
agafar el son. Abans de dormir, el darrer pensament d'ella va ser que
mai no havia estat tan feliç com aquella nit. Ell va pensar en el benestar que sentia i en que el camí
més concorregut sol ser el camí equivocat. L'endemà, ell es
va llevar abans que ella i va marxar cap a la feina.
Aquell va ser l'últim cop que es van veure. Un dia després, ella va
rebre un correu electrònic:
"Perdona que t'ho digui així, però crec que el millor és que no ens
veiem més. Moltes gràcies per aquests mesos, i pel sexe, que ha estat
genial, però si seguim, aquesta relació ja no serà el mateix. Ara és el millor moment per deixar-ho. Que et vagi
molt bé la vida, petons. Adéu."
Ella el va plorar uns dies, però no va voler anar-li més al
darrera, ferida pel sentiment d'injustícia i de desconcert en el que
l'havien deixada. Hi ha dones que transformen l'amor en orgull ràpidament quan vénen mal dades. Ell la va enyorar secretament durant molt de temps,
però s'acabava expulsant la melancolia dient-se que el camí més concorregut és
respondre i lliurar-se a l'enamorament mutu, confiant ingènuament en que
el curs de les coses no pot acabar malament entre enamorats, però que l'experiència demostra el contrari, per menys aparent que això sigui al principi.
Un
temps després, va iniciar una nova i tòrrida relació sexual.
Quan la noia, després d'uns mesos de relació, li va retreure que
sentia que li donava més del que rebia, i que era com si ell no es
deixés anar en la relació més enllà del sexe, ell va somriure
enigmàticament. Tornava a sentir-se com el capità que manté el govern de
la nau. Potser mai no arribaria fins a Ítaca, però no s'estavellaria
contra les roques.
18 de juliol 2017
16 de març 2009
11 d’agost 2008
Canal de futbol dels 80 a 'Youtube'
Fa uns mesos vaig obrir aquest canal de futbol "retro" - sobretot anys 80 i primers 90 - al "youtube". Per a mi es tracta d´una època futbolísticament molt entranyable, ja que és el futbol amb el que em vaig aficionar. Una època de grans jugadors, com Maradona, Platini, Van Basten, Laudrup, Lineker, Koeman, Gullit, Schuster, Pfaff, Dassaev, Rummenigge,... comparativament, el futbol que es practica avui dia ha millorat en la preparació física, però a canvi potser s'ha perdut en qualitat tècnica. Ja no em vénen tants noms de grans jugadors al cap.
Al llarg dels mesos he anat donant contingut al canal, fins arribar als 18 videos actuals, que han estat vistos, a 11/8/2008, gairebé 74.000 vegades.
El video més vist l'he hagut de retirar, un Holanda-Dinamarca (2-2) de la semifinal de l'eurocopa 92, a causa d'una queixa de la UEFA poc abans que es disputés l´eurocopa 2008. Espero no tenir més problemes de copyright en la publicació de videos. El segon més vist és el hat-trick de Gary Lineker al Real Madrid, complementat pels 4 gols que uns dies després l´anglès va marcar al Santiago Bernabéu jugant amb la selecció anglesa. Tan sols ocupa un minut i escaig, però em va portar molta estona localitzar les imatges i editar-les. El canal no creixerà molt degut a que, d´una banda, els materials que tinc són limitats (cintes de video enregistrades fa molts anys), i de l´altra, cada minut de material implica un esforç considerable.
Algunes dades sobre l'audiència del canal:
- el 82% són homes (era d'esperar en un canal de futbol)
- La majoria de visualitzacions provenen d'Espanya, Gran Bretanya, Itàlia, Grècia i els Estats Units.
Al llarg dels mesos he anat donant contingut al canal, fins arribar als 18 videos actuals, que han estat vistos, a 11/8/2008, gairebé 74.000 vegades.
El video més vist l'he hagut de retirar, un Holanda-Dinamarca (2-2) de la semifinal de l'eurocopa 92, a causa d'una queixa de la UEFA poc abans que es disputés l´eurocopa 2008. Espero no tenir més problemes de copyright en la publicació de videos. El segon més vist és el hat-trick de Gary Lineker al Real Madrid, complementat pels 4 gols que uns dies després l´anglès va marcar al Santiago Bernabéu jugant amb la selecció anglesa. Tan sols ocupa un minut i escaig, però em va portar molta estona localitzar les imatges i editar-les. El canal no creixerà molt degut a que, d´una banda, els materials que tinc són limitats (cintes de video enregistrades fa molts anys), i de l´altra, cada minut de material implica un esforç considerable.
Algunes dades sobre l'audiència del canal:
- el 82% són homes (era d'esperar en un canal de futbol)
- La majoria de visualitzacions provenen d'Espanya, Gran Bretanya, Itàlia, Grècia i els Estats Units.
19 de juliol 2006
Apostes: balanç i perspectives
El grup de les apostes (Jordi, Antonio, Xavi, Joan i jo mateix) ha complert la seva primera temporada. Després de diferents intents d´organitzar les nostres "porres", les apostes per internet s´han consolidat com el sistema més transparent i fàcil de gestionar. Es el moment de fer-ne balanç.
A. La part positiva: compliment dels objectius
Hem complert els dos objectius inicials, que eren, en primer lloc, viure amb més intensitat els resultats esportius, i en segon, que això no ens costés gaires diners, sino al contrari, guanyar-ne. La inversió inicial (100 € el 12/03/2006) ha crescut fins als 154,7 € cinc mesos després. Hem tingut un saldo màxim de 181 €, després de la final de la Champions, i en cap moment hem estat en números vermells. Fins i tot podríem haver arribat als 232 € de no haver restringit de 10 a 5 € per cap aquella aposta extraordinària. A excepció del Jordi, que ha tingut un mundial fluixet, com el Ronaldinho, tots els altres hem aconseguit ingressar més del que hem apostat. Per tant, el balanç és positiu, i més tractant-se d´una primera temporada, en la que no teníem experiència.
No obstant, tot es pot millorar, i s´observen algunes tendències que no són bones:
B. La part negativa: poca activitat apostadora i distribuïda de forma desigual
Malgrat els bons resultats, el grup aposta més aviat poc, i de forma molt poc uniforme. Una dada: el màxim apostador - el Jordi - s´ha jugat 66 euros, que és cinc cops i mig més que qui se n´ha jugat menys (el Joan, amb 12, que ha apostat a un únic partit en tota la temporada). L´esperit dels torns era que tothom participés més o menys per igual, o que les diferències fossin en funció de com li anessin les coses a cadascú. Contribuir per igual en les apostes reforçava el concepte de tenir dret al 20% del pastís, amb independència dels resultats individuals. L´important és participar, que deia l´ideal olímpic. En canvi, el 40% del grup (el Jordi i jo mateix) hem invertit més de 2/3 parts dels diners. I més que podia haver estat, ja que veient el panorama, vaig invertir uns 40 € durant el mundial fora del grup (amb 3 € de benefici, per cert). La filosofia dels torns era també contenir les apostes, i no coincidir en els mateixos partits. El torn tocava un cop cada 5 setmanes - uns 8 cops a l´any -, que és una freqüència molt assequible, però que malgrat tot no ha impedit que durant moltes setmanes ningú hagi apostat. Paradoxalment, l´èxit de la Champions i els 51 € que ens va aportar va deixar pas a un període de paràlisi, malgrat que aquesta temporada acabava amb un mundial. Si trobem excessiva aquesta petita disciplina, o en el seu defecte, avisar el següent perquè reculli el torn, no sembla que valgui molt la pena mantenir obert un compte d´apostes, que cal recordar que no és un compte corrent. Si els diners que hi tenim no els movem, es devaluen més d´un 3% per any. En aquest sentit, si algú no té ganes de participar, o és massa avers al risc, o no té temps, o el que sigui, que ho digui ara, abans de començar la nova temporada, que li retornarem els 20 € aportats més els 10,9 de beneficis. Si algú ho vol deixar, cap problema. I si no, molt millor, però els qui formem part del grup crec que hem de tenir una disposició similar a participar. I més en aquesta temporada que serem socis de la penya barcelonista 100x100, i que per tant quedarem més cops per a veure partits del Barça, donant peu a apostes tal com va passar el dia de la final.
C. Canvis per a la propera temporada
En vista del que ha funcionat menys bé en aquesta, proposo els següents canvis per a la nova temporada 2006/07:
- Desaparició dels torns
Ja que problema de que ens sol.lapem o de que apostem massa no es veu, que tothom aposti quan vulgui. Sempre, això sí, avisant els altres amb antelació, i donant alguna explicació sobre el motiu de les apostes. Així tots n´aprenem, tant si la teoria exposada es valida amb el resultat com si no. Més enllà de la pasta, té gràcia que la gent es mulli exposant els seus raonaments esportius. Això sí que s´ha vingut fent bé durant la temporada, amb alguna excepció que altra i les apostes en directe, que són bastant "incomentables". A més, avisant donem l´oportunitat de reaccionar amb apostes de signe contrari "neutralitzants", si no estem gens d´acord amb l´aposta.
- Incentivar la participació amb premis entre nosaltres
El sistema no ha de ser rígid, ja que l´objectiu primordial és divertir-se, potser abans i tot que guanyar calers, però no és correcte que algú es mantingui pràcticament al marge i continuï tenint dret al mateix pastís que els que han anat participant. A més, no apostar va contra l´essència d´un grup d´apostes. Per tant, crec que convé fomentar una certa competitivitat o "pique" sa entre nosaltres mateixos - que és l´essència de tota 'porra' - . I això ho podem fer establint dos premis entre nosaltres al final de la temporada.
- Premi al màxim recaptador
Es una forma d´incentivar la participació. Guanya qui més diners ha generat durant la temporada. A primera vista, sembla fàcil de guanyar, perquè n´hi ha prou de fer moltes apostes, però com que els drets d´aposta són limitats (a no ser que es facin noves aportacions en metàl.lic), endur-se el premi té el seu mèrit.
- Premi al millor apostador
Guanya qui més rendibilitat obté. Per guanyar, caldrà no ser qui menys diners hagi apostat durant la temporada. En cas contrari, s´incentivaria que, si has començat amb una rendibilitat espectacular (tipus el "hat trick" inicial de l´Antonio la temporada passada), et volguessis "plantar" i no apostar durant la resta de temporada.
Com pagaríem aquests premis ? lògicament, això és un joc de suma zero, és a dir, el que guanyen uns ho perden uns altres. El pressupost per a premis sortirà de la meïtat de l´excedent acumulat durant la temporada. Per exemple, aquesta temporada, que hem generat uns beneficis de 54,68 €, repartiríem la meïtat (27,34 €) a parts iguals, com fins ara. L´altra meïtat, però, nutriria els dos premis, a raó de 13,67 € cadascun.
El premi a la rendibilitat se l´hauria endut l´Antonio, de carrer, que ha superat el 150%. El premi al màxim recaptador seria per al Jordi, que ha recaptat 66 €. Com que l´Antonio i jo rondem els 50 € recaptats, és de suposar que si s´hagués aplicat la fórmula, tots dos hauríem pitjat l´accelerador durant el mundial per atrapar el Jordi i endur-nos el premi. Hauria tingut la seva gràcia i emoció, i aquesta és la justificació d´establir aquests premis, que no es pagaran en metàl.lic, sino que augmentaran o disminuiran la nostra participació sobre el saldo total, que deixarà de ser del 20% necessàriament. Seguint amb l´exemple d´aquesta temporada, si liquidéssim el compte ja no tocaríem a 30,9 € per cap. Tocaríem, en principi, a:
i) Aportació inicial = 20 €
ii) El 50 % de l´excedent de la temporada per capita = (0,5 * 54,68) / 5 = 5,47 €.
Per tant, els que no tinguessin premi tindríem dret a 25,47 €.
Els que tinguessin premi, tindrien dret a 25,47 + 13,67 = 39,14 €.
Amb el nou sistema passem d´una fórmula "comunista" a una de "capitalista" però amb un estat molt protector, que dedica la meïtat de la riquesa a compensar rendes. En cas que tanquéssim la temporada amb pèrdues, ho faríem a la inversa, és a dir, adjudicant els "premis" - que serien realment càstigs, perquè serien negatius - al pitjor apostador i a qui menys calers hagi recaptat.
- Sanció per inactivitat
En un grup de cinc, és d´esperar que cadascú es jugui aprox. un 20% dels diners apostats durant la temporada pel grup. Si es juga menys d´un 10%, a final de temporada, com a sanció el seu excedent serà repartit entre la resta del grup. Si es juga menys d´un 5%, i no justifica el motiu, haurà de pagar tot el seu saldo a la resta del grup, o bé quedar exclòs del grup d´apostes per a la següent temporada.
E) Seguiment
Totes les apostes fetes a partir de l´1 d´agost del 2006 es comptabilitzaran amb el nou sistema. Jo mateix faré un nou Excel (la idea és tenir un arxiu diferent cada temporada), en el que veurem com va evolucionant (esperem que creixent) l´import dels premis de final de temporada i quina posició ocupem per aconseguir-los.
F) Aprovació del nou sistema
De la manera més democràtica i transparent possible. Jo hi voto a favor, i la resta ja us anireu pronunciant. Si no ho feu, s´aprovarà a la forma del nou estatut, amb una participació penosa. Espero que no sigui el cas i que digueu alguna cosa, i amb això penso també en propostes vostres o idees que puguin ser una millora al sistema.
Ja queda poc per la 2na temporada, en la que crec que hem de marcar-nos com a objectius superar la participació d´aquesta i doblar el saldo inicial (arribar a 200 €). Que la sort ens acompanyi!!
A. La part positiva: compliment dels objectius
Hem complert els dos objectius inicials, que eren, en primer lloc, viure amb més intensitat els resultats esportius, i en segon, que això no ens costés gaires diners, sino al contrari, guanyar-ne. La inversió inicial (100 € el 12/03/2006) ha crescut fins als 154,7 € cinc mesos després. Hem tingut un saldo màxim de 181 €, després de la final de la Champions, i en cap moment hem estat en números vermells. Fins i tot podríem haver arribat als 232 € de no haver restringit de 10 a 5 € per cap aquella aposta extraordinària. A excepció del Jordi, que ha tingut un mundial fluixet, com el Ronaldinho, tots els altres hem aconseguit ingressar més del que hem apostat. Per tant, el balanç és positiu, i més tractant-se d´una primera temporada, en la que no teníem experiència.
No obstant, tot es pot millorar, i s´observen algunes tendències que no són bones:
B. La part negativa: poca activitat apostadora i distribuïda de forma desigual
Malgrat els bons resultats, el grup aposta més aviat poc, i de forma molt poc uniforme. Una dada: el màxim apostador - el Jordi - s´ha jugat 66 euros, que és cinc cops i mig més que qui se n´ha jugat menys (el Joan, amb 12, que ha apostat a un únic partit en tota la temporada). L´esperit dels torns era que tothom participés més o menys per igual, o que les diferències fossin en funció de com li anessin les coses a cadascú. Contribuir per igual en les apostes reforçava el concepte de tenir dret al 20% del pastís, amb independència dels resultats individuals. L´important és participar, que deia l´ideal olímpic. En canvi, el 40% del grup (el Jordi i jo mateix) hem invertit més de 2/3 parts dels diners. I més que podia haver estat, ja que veient el panorama, vaig invertir uns 40 € durant el mundial fora del grup (amb 3 € de benefici, per cert). La filosofia dels torns era també contenir les apostes, i no coincidir en els mateixos partits. El torn tocava un cop cada 5 setmanes - uns 8 cops a l´any -, que és una freqüència molt assequible, però que malgrat tot no ha impedit que durant moltes setmanes ningú hagi apostat. Paradoxalment, l´èxit de la Champions i els 51 € que ens va aportar va deixar pas a un període de paràlisi, malgrat que aquesta temporada acabava amb un mundial. Si trobem excessiva aquesta petita disciplina, o en el seu defecte, avisar el següent perquè reculli el torn, no sembla que valgui molt la pena mantenir obert un compte d´apostes, que cal recordar que no és un compte corrent. Si els diners que hi tenim no els movem, es devaluen més d´un 3% per any. En aquest sentit, si algú no té ganes de participar, o és massa avers al risc, o no té temps, o el que sigui, que ho digui ara, abans de començar la nova temporada, que li retornarem els 20 € aportats més els 10,9 de beneficis. Si algú ho vol deixar, cap problema. I si no, molt millor, però els qui formem part del grup crec que hem de tenir una disposició similar a participar. I més en aquesta temporada que serem socis de la penya barcelonista 100x100, i que per tant quedarem més cops per a veure partits del Barça, donant peu a apostes tal com va passar el dia de la final.
C. Canvis per a la propera temporada
En vista del que ha funcionat menys bé en aquesta, proposo els següents canvis per a la nova temporada 2006/07:
- Desaparició dels torns
Ja que problema de que ens sol.lapem o de que apostem massa no es veu, que tothom aposti quan vulgui. Sempre, això sí, avisant els altres amb antelació, i donant alguna explicació sobre el motiu de les apostes. Així tots n´aprenem, tant si la teoria exposada es valida amb el resultat com si no. Més enllà de la pasta, té gràcia que la gent es mulli exposant els seus raonaments esportius. Això sí que s´ha vingut fent bé durant la temporada, amb alguna excepció que altra i les apostes en directe, que són bastant "incomentables". A més, avisant donem l´oportunitat de reaccionar amb apostes de signe contrari "neutralitzants", si no estem gens d´acord amb l´aposta.
- Incentivar la participació amb premis entre nosaltres
El sistema no ha de ser rígid, ja que l´objectiu primordial és divertir-se, potser abans i tot que guanyar calers, però no és correcte que algú es mantingui pràcticament al marge i continuï tenint dret al mateix pastís que els que han anat participant. A més, no apostar va contra l´essència d´un grup d´apostes. Per tant, crec que convé fomentar una certa competitivitat o "pique" sa entre nosaltres mateixos - que és l´essència de tota 'porra' - . I això ho podem fer establint dos premis entre nosaltres al final de la temporada.
- Premi al màxim recaptador
Es una forma d´incentivar la participació. Guanya qui més diners ha generat durant la temporada. A primera vista, sembla fàcil de guanyar, perquè n´hi ha prou de fer moltes apostes, però com que els drets d´aposta són limitats (a no ser que es facin noves aportacions en metàl.lic), endur-se el premi té el seu mèrit.
- Premi al millor apostador
Guanya qui més rendibilitat obté. Per guanyar, caldrà no ser qui menys diners hagi apostat durant la temporada. En cas contrari, s´incentivaria que, si has començat amb una rendibilitat espectacular (tipus el "hat trick" inicial de l´Antonio la temporada passada), et volguessis "plantar" i no apostar durant la resta de temporada.
Com pagaríem aquests premis ? lògicament, això és un joc de suma zero, és a dir, el que guanyen uns ho perden uns altres. El pressupost per a premis sortirà de la meïtat de l´excedent acumulat durant la temporada. Per exemple, aquesta temporada, que hem generat uns beneficis de 54,68 €, repartiríem la meïtat (27,34 €) a parts iguals, com fins ara. L´altra meïtat, però, nutriria els dos premis, a raó de 13,67 € cadascun.
El premi a la rendibilitat se l´hauria endut l´Antonio, de carrer, que ha superat el 150%. El premi al màxim recaptador seria per al Jordi, que ha recaptat 66 €. Com que l´Antonio i jo rondem els 50 € recaptats, és de suposar que si s´hagués aplicat la fórmula, tots dos hauríem pitjat l´accelerador durant el mundial per atrapar el Jordi i endur-nos el premi. Hauria tingut la seva gràcia i emoció, i aquesta és la justificació d´establir aquests premis, que no es pagaran en metàl.lic, sino que augmentaran o disminuiran la nostra participació sobre el saldo total, que deixarà de ser del 20% necessàriament. Seguint amb l´exemple d´aquesta temporada, si liquidéssim el compte ja no tocaríem a 30,9 € per cap. Tocaríem, en principi, a:
i) Aportació inicial = 20 €
ii) El 50 % de l´excedent de la temporada per capita = (0,5 * 54,68) / 5 = 5,47 €.
Per tant, els que no tinguessin premi tindríem dret a 25,47 €.
Els que tinguessin premi, tindrien dret a 25,47 + 13,67 = 39,14 €.
Amb el nou sistema passem d´una fórmula "comunista" a una de "capitalista" però amb un estat molt protector, que dedica la meïtat de la riquesa a compensar rendes. En cas que tanquéssim la temporada amb pèrdues, ho faríem a la inversa, és a dir, adjudicant els "premis" - que serien realment càstigs, perquè serien negatius - al pitjor apostador i a qui menys calers hagi recaptat.
- Sanció per inactivitat
En un grup de cinc, és d´esperar que cadascú es jugui aprox. un 20% dels diners apostats durant la temporada pel grup. Si es juga menys d´un 10%, a final de temporada, com a sanció el seu excedent serà repartit entre la resta del grup. Si es juga menys d´un 5%, i no justifica el motiu, haurà de pagar tot el seu saldo a la resta del grup, o bé quedar exclòs del grup d´apostes per a la següent temporada.
E) Seguiment
Totes les apostes fetes a partir de l´1 d´agost del 2006 es comptabilitzaran amb el nou sistema. Jo mateix faré un nou Excel (la idea és tenir un arxiu diferent cada temporada), en el que veurem com va evolucionant (esperem que creixent) l´import dels premis de final de temporada i quina posició ocupem per aconseguir-los.
F) Aprovació del nou sistema
De la manera més democràtica i transparent possible. Jo hi voto a favor, i la resta ja us anireu pronunciant. Si no ho feu, s´aprovarà a la forma del nou estatut, amb una participació penosa. Espero que no sigui el cas i que digueu alguna cosa, i amb això penso també en propostes vostres o idees que puguin ser una millora al sistema.
Ja queda poc per la 2na temporada, en la que crec que hem de marcar-nos com a objectius superar la participació d´aquesta i doblar el saldo inicial (arribar a 200 €). Que la sort ens acompanyi!!
25 de febrer 2006
Barça - Chelsea (Champions League)
El dimarts 7 de març es juga la tornada. Després de l´experiència de l´anada, que va col.lapsar el Michael Collins malgrat que es televisava en obert, es prega als assistents la màxima anticipació possible respecte l´hora d´inici del partit. Guardar seients quan el local es posa a rebentar d´una gent que et mira cada cop pitjor és molt complicat. L´Antonio i jo mateix vam arribar 1 h i 45´ abans i, tot i així, vam haver d´esperar que algú marxés per trobar taula.
Novetats respecte la fórmula d´apostes: com va dir el Xavi - que es va endur 9 €, afegint una porra in extremis del Jordi -, resulta temptador apostar 10 cèntims per resultat i anar a per tots els resultats imaginables. Per evitar-ho, podem limitar l´aposta mínima a 1 €. Pensareu: prefereixo apostar 3 € (a un per aposta) en 3 resultats diferents que 3 € a un únic resultat. Si diversifiques les apostes, tens més possibilitats, lògicament, d´encertar. Per tant, he pensat que el guanyador només s´endurà el 100% de la suma de les apostes perdedores si ha fet un únic pronòstic. Si n´ha fet dos, s´endurà només el 50% del que en principi li tocaria, si n´ha fet 3, un 33%, i així successivament. Seran benvingudes les aportacions per millorar el sistema.
Novetats respecte la fórmula d´apostes: com va dir el Xavi - que es va endur 9 €, afegint una porra in extremis del Jordi -, resulta temptador apostar 10 cèntims per resultat i anar a per tots els resultats imaginables. Per evitar-ho, podem limitar l´aposta mínima a 1 €. Pensareu: prefereixo apostar 3 € (a un per aposta) en 3 resultats diferents que 3 € a un únic resultat. Si diversifiques les apostes, tens més possibilitats, lògicament, d´encertar. Per tant, he pensat que el guanyador només s´endurà el 100% de la suma de les apostes perdedores si ha fet un únic pronòstic. Si n´ha fet dos, s´endurà només el 50% del que en principi li tocaria, si n´ha fet 3, un 33%, i així successivament. Seran benvingudes les aportacions per millorar el sistema.
15 de febrer 2006
Chelsea-Barça (Champions League)
Nova proposta per gestionar les tradicionals "porres" futbolístiques de manera més eficient, gràcies a les noves tecnologies. La idea és simple: es tracta de que cadascú faci la seva aposta en forma de comentari a aquest "post". En cada comentari ha de figurar clarament:
- el nom
- el resultat exacte (és important l´ordre, un 2-1, per exemple, significa victòria per l´equip local)
- l´import d´euros apostat
Seran vàlids tots els comentaris registrats amb anterioritat a la data del partit. El dia que quedem per veure el partit, es prega que tothom porti diners, ja que la idea és que cadascú pagui els euros apostats, per després pagar el premi a qui l´hagi encertat. Si hi ha més d´un apostant guanyador, la recaptació es distribuirà entre els guanyadors de forma proporcional a l´import aportat per cadascú. Si no hi ha cap guanyador, o bé fem un pot per al partit de tornada, o bé tornem la pasta, com vulgueu.
El dia del partit imprimiré aquest post perquè es vegin tots els comentaris amb les apostes, i així tenir clar com liquidar els comptes després.
- el nom
- el resultat exacte (és important l´ordre, un 2-1, per exemple, significa victòria per l´equip local)
- l´import d´euros apostat
Seran vàlids tots els comentaris registrats amb anterioritat a la data del partit. El dia que quedem per veure el partit, es prega que tothom porti diners, ja que la idea és que cadascú pagui els euros apostats, per després pagar el premi a qui l´hagi encertat. Si hi ha més d´un apostant guanyador, la recaptació es distribuirà entre els guanyadors de forma proporcional a l´import aportat per cadascú. Si no hi ha cap guanyador, o bé fem un pot per al partit de tornada, o bé tornem la pasta, com vulgueu.
El dia del partit imprimiré aquest post perquè es vegin tots els comentaris amb les apostes, i així tenir clar com liquidar els comptes després.
El Chelsea - Barça es juga el dimecres 22 de febrer a les 20:45 hores.
Que hi hagi sort!
01 de desembre 2005
Una predicció sobre el nou Estatut
Com tornarà el projecte de nou Estatut de Catalunya del seu pas per Madrid ? sa i fort ? prim i desmillorat ? o simplement no tornarà viu ? Faré, modestament, la meva predicció.
Crec que fracassarà, i amb ell, l´Espanya plurinacional entesa com un estat configurat de forma federal o plurinacional. Com a resultat, morirà la vella aspiració del catalanisme (de Cambó, Pujol o Maragall) de regenerar Espanya, i augmentarà el sobiranisme.
Ja sabíem que el PP faria una oposició frontal al projecte, fins i tot apocalíptica, però el problema no és només aquest, ja que amb els vots dels altres partits n´hi hauria prou i de sobres. El pitjor problema és que a l´actual PSOE no hi ha la consciència respecte les nacionalitats històriques que hi havia fa 25 anys. Un cop restituïdes les institucions prohibides pel franquisme, creien que la història reivindicativa s´acabava. Al PSOE felipista el va sorprendre que la reivindicació continués amb el pujolisme, i com a reacció va impulsar la LOAPA. Al PSOE actual, encara li ha sorprès més que, desbancat Pujol i amb un govern socialista a la fi a la Generalitat, la reivindicació continuï. No ho entenen, s´emprenyen i es senten presoners del seu propi líder, Zapatero, a qui veuen compromès per una postura adquirida a títol personal, que el partit no comparteix. ZP estarà cada cop més encerclat, no només per la pressió del PP, sino per la que exerceixen els seus propis companys socialistes. Si un ministre tan poc impulsiu com Solbes amenaça amb dimitir si el projecte s´aprova, què no faran gent com Bono o Ibarra.
Això evidencia les forces reals dels "bàndols": ja no és que en un cantó hi hagi ZP i Maragall, i en l´altre els barons socialistes. En un cantó hi ha Zapatero, IU i els nacionalistes no castellans, i en l´altre tota la resta, incloent la majoria del govern, de l´oposició, la majoria d´institucions de l´estat (incloent el Banc d´Espanya, la patronal, el poder judicial,...), els principals mijans de comunicació i la mateixa opinió pública espanyola. Es així, més val no enganyar-se: Espanya és una societat centralista i uniformitzadora que combatrà una proposta feta per a defensar-se del centralisme.
Amb tals forces en contra seva, l´estratègia d´en Zapatero ha estat anar afegint més condicions al seu compromís del Palau Sant Jordi. Ja no n´hi ha prou amb consens i constitucionalitat. Ara recorrerà a l´interès general d´Espanya, a la cohesió territorial i al que li faci falta. M´inclino a pensar que farà un discurs a les corts ple de cordialitat i bones maneres, però recordant que la sobirania "autèntica" resideix al congrés de Madrid, i que les "bones" idees que Catalunya proposa s´han d´aplicar a totes les comunitats, o a cap, per mantenir la unitat del model. I que més "consejo de política fiscal y financiera" i menys bilateralitat, ja que aquesta posa en risc la "solidaridad interregional" i és inconstitucional. Aquesta crec que serà la seva clau: la constitucionalitat. Sap perfectament que perdrà tot el crèdit si es desdiu dels seus compromisos i tomba una proposta tan democràtica com la catalana, però també sap que els espanyols el valoraran en la mesura que els sigui útil per desfer-se del que veuen com un "desafío". Si se´n desfà, encara li admiraran el "talante". Ja va passar amb la forma com va combatre el pla Ibarretxe. Per tant, probablement voldrà evitar el desgast passant-li el marró al Tribunal Constitucional. Veient com ha funcionat el consell consultiu de la Generalitat, ja sé de quin peu calcen aquests tribunals, que voten segons les preferències polítiques dels seus membres. En aquest cas, no caldrà ni pressionar-los: declararan inconstitucional amb molt de gust el tracte bilateral que l´Estatut planteja, i segurament també alguns dels aspectes més significatius del text. Després, ZP oferirà als partits catalans un estatut mutilat però plenament constitucional, "de bon rotllo", com dient "jo l´acceptava, però és que no me l´havíeu fet constitucional...". I així, ell salvat a ulls dels seus electors, i els partits catalans a empassar-se els dictamens del TC. Si ja es van empassar el que opinava un consell no vinculant com el consultiu, com no hauran de fer-ho davant del TC.
I fins aquí arriba la meva "bola de vidre" (modestament). Desitjo equivocar-me, i que arribi a aprovar-se un text que, en allò essencial, sigui el que hem acordat els catalans a través del 89% dels nostres representants legítims. Aquesta és la pressió que haurien de sentir els polítics espanyols si la cultura democràtica a Espanya fos profunda, i no la que és.
Crec que fracassarà, i amb ell, l´Espanya plurinacional entesa com un estat configurat de forma federal o plurinacional. Com a resultat, morirà la vella aspiració del catalanisme (de Cambó, Pujol o Maragall) de regenerar Espanya, i augmentarà el sobiranisme.
Ja sabíem que el PP faria una oposició frontal al projecte, fins i tot apocalíptica, però el problema no és només aquest, ja que amb els vots dels altres partits n´hi hauria prou i de sobres. El pitjor problema és que a l´actual PSOE no hi ha la consciència respecte les nacionalitats històriques que hi havia fa 25 anys. Un cop restituïdes les institucions prohibides pel franquisme, creien que la història reivindicativa s´acabava. Al PSOE felipista el va sorprendre que la reivindicació continués amb el pujolisme, i com a reacció va impulsar la LOAPA. Al PSOE actual, encara li ha sorprès més que, desbancat Pujol i amb un govern socialista a la fi a la Generalitat, la reivindicació continuï. No ho entenen, s´emprenyen i es senten presoners del seu propi líder, Zapatero, a qui veuen compromès per una postura adquirida a títol personal, que el partit no comparteix. ZP estarà cada cop més encerclat, no només per la pressió del PP, sino per la que exerceixen els seus propis companys socialistes. Si un ministre tan poc impulsiu com Solbes amenaça amb dimitir si el projecte s´aprova, què no faran gent com Bono o Ibarra.
Això evidencia les forces reals dels "bàndols": ja no és que en un cantó hi hagi ZP i Maragall, i en l´altre els barons socialistes. En un cantó hi ha Zapatero, IU i els nacionalistes no castellans, i en l´altre tota la resta, incloent la majoria del govern, de l´oposició, la majoria d´institucions de l´estat (incloent el Banc d´Espanya, la patronal, el poder judicial,...), els principals mijans de comunicació i la mateixa opinió pública espanyola. Es així, més val no enganyar-se: Espanya és una societat centralista i uniformitzadora que combatrà una proposta feta per a defensar-se del centralisme.
Amb tals forces en contra seva, l´estratègia d´en Zapatero ha estat anar afegint més condicions al seu compromís del Palau Sant Jordi. Ja no n´hi ha prou amb consens i constitucionalitat. Ara recorrerà a l´interès general d´Espanya, a la cohesió territorial i al que li faci falta. M´inclino a pensar que farà un discurs a les corts ple de cordialitat i bones maneres, però recordant que la sobirania "autèntica" resideix al congrés de Madrid, i que les "bones" idees que Catalunya proposa s´han d´aplicar a totes les comunitats, o a cap, per mantenir la unitat del model. I que més "consejo de política fiscal y financiera" i menys bilateralitat, ja que aquesta posa en risc la "solidaridad interregional" i és inconstitucional. Aquesta crec que serà la seva clau: la constitucionalitat. Sap perfectament que perdrà tot el crèdit si es desdiu dels seus compromisos i tomba una proposta tan democràtica com la catalana, però també sap que els espanyols el valoraran en la mesura que els sigui útil per desfer-se del que veuen com un "desafío". Si se´n desfà, encara li admiraran el "talante". Ja va passar amb la forma com va combatre el pla Ibarretxe. Per tant, probablement voldrà evitar el desgast passant-li el marró al Tribunal Constitucional. Veient com ha funcionat el consell consultiu de la Generalitat, ja sé de quin peu calcen aquests tribunals, que voten segons les preferències polítiques dels seus membres. En aquest cas, no caldrà ni pressionar-los: declararan inconstitucional amb molt de gust el tracte bilateral que l´Estatut planteja, i segurament també alguns dels aspectes més significatius del text. Després, ZP oferirà als partits catalans un estatut mutilat però plenament constitucional, "de bon rotllo", com dient "jo l´acceptava, però és que no me l´havíeu fet constitucional...". I així, ell salvat a ulls dels seus electors, i els partits catalans a empassar-se els dictamens del TC. Si ja es van empassar el que opinava un consell no vinculant com el consultiu, com no hauran de fer-ho davant del TC.
I fins aquí arriba la meva "bola de vidre" (modestament). Desitjo equivocar-me, i que arribi a aprovar-se un text que, en allò essencial, sigui el que hem acordat els catalans a través del 89% dels nostres representants legítims. Aquesta és la pressió que haurien de sentir els polítics espanyols si la cultura democràtica a Espanya fos profunda, i no la que és.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)