Un rere l'altre, els petons es succeïen sobre el ventre d'ella,
ascendint a un ritme delicat i constant pel seu cos: pel melic, per
aquella zona equidistant entre els pits, i pels pits mateixos, en una
espiral que moria als turgents i excitats mugrons de la noia. Després,
des de la base del coll i ascendint fins a
la orella... fins a convertir-se en un gran, prolongat i amorós petó a
la boca, al temps que amb un braç li embolcallava el cap, i amb l'altre
l'abraçava.
Aquell moment no havia sortit del no res. Una
estona abans havien fet l'amor intensament, com havia passat sempre que
havien anat al llit des que s'havien conegut uns mesos abans. En les
trobades precedents, després de la culminació sexual, ell havia
experimentat un gran decaïment, tan gran com el clímax precedent. Ella
ja era capaç d'anticipar amb precisió en quin moment l'escoltaria a ell
gemegar exhaust, en contrast amb el silenci en que feien l'amor. Sabia
que poc després els gemecs deixarien pas a breus esbufegades, i aquestes a
suspirs, mentre recuperava el pols, apuntava la mirada al sostre de
forma indefinida i retornava la quietud. Quan el silenci es començava a
fer inoportú, ell l'acostumava a trencar aludint al que acabava de
passar. "Què bé!...", o "Déu n'hi do,..." eren les pobres
construccions amb les que feia de cronista de l'últim acte de la seva
vida sexual. Creia que el sexe havia estat prou bo com per a remarcar-ho
abans que un altre tema s'imposés, però no era prou hàbil per a descriure
exactament què o qui ho havia fet possible. Abans que cap tema pogués
emergir, però, la seva actitud corporal indicava que no volia parlar,
sino gaudir del moment en repòs mentre esperava deixar-se vèncer per la
son. Ella ho percebia i no comentava cap de les diferents idees que li
rondaven pel cap.
Aquest cop, però, alguna cosa havia
estat diferent. Quan ell ja semblava dormit, s'havia incorporat de cop i
volta i l'havia obsequiat amb una mostra de delicadesa i tendresa que
ella, abstreta en els seus propis pensaments, no esperava. Després
d'aquell llarg petó a la boca, tots dos van obrir els ulls alhora i es
van mirar amb avidesa, alimentant-se mútuament expressions de sorpresa
il·lusionada, pròpia de qui acaba de descobrir quelcom bonic i valuós.
- "Això ha estat molt bonic...", va dir ella veient-se en la necessitat d'articular algunes paraules.
- "Sí, molt... molt.", ell replicà somrient lleument.
Mentre
els seus cossos es fonien en una abraçada silenciosa, pel cap d'ell
començava a córrer una sensació de "dejà vu" que va interpretar com una
advertència. Havia tingut altres relacions sexualment tòrrides. Algunes
d'elles havien finalitzat quan va començar a sentir sensació de rutina.
D'altres, quan el seu desig es focalitzava en altres noies, tant o més
atractives que la "seva" però amb l'atractiu afegit que li despertava el
que no era al seu abast. Tot allò l'havia fet sentir plenament viu,
n'estava orgullós i l'omplia de la vanitat que ell creia legítima en un
bon seductor.
El sentiment d'amenaça li venia d'uns altres
records, més escassos i que ja creia haver aconseguit oblidar. Dues
vegades, relacions que havien seguit aquell mateix patró havien generat
un moment espontani, preciós, en el que tot canvia. Un moment màgic que
marca un abans i un després en els afectes. Un moment que quedaria
gravat per sempre al seu cor, com el que acabava de viure amb
aquesta noia, en el que la consciència de l'enamorament s'havia fet tan
present i òbvia que no es podia negar o defugir.
Malgrat
la seva innegable bellesa, per a ell el record d'aquells moments era
perturbador, ja que havien estat el preludi dels seus pitjors patiments
sentimentals. El record d'altres relacions el feia veure's a sí
mateix com un capità airós, capaç de governar bé la seva nau i fer-la
navegar aliena a qualsevol dels perills del mar. Amb aquells dos
records, però, es sentia com un capità fracassat, que havia perdut el
control de la seva pròpia nau i no havia pogut evitar que s'estavellés
contra les roques. Es va prometre a sí mateix que mai es tornaria a
sentir així, que mai més passaria pel mateix dolor. Creia que els naufragis no existirien si els capitans
haguessin sabut captar els avisos per a navegants que el mar, per més
que se l'acusi de traïdor, sempre té el "fair play" d'enviar.
- "Demà hem de treballar i ja és molt tard, començo a tenir son. Bona nit, guapa, demà ja parlarem".
- "Bona nit, preciós".
Als dos els va costar
agafar el son. Abans de dormir, el darrer pensament d'ella va ser que
mai no havia estat tan feliç com aquella nit. Ell va pensar en el benestar que sentia i en que el camí
més concorregut sol ser el camí equivocat. L'endemà, ell es
va llevar abans que ella i va marxar cap a la feina.
Aquell va ser l'últim cop que es van veure. Un dia després, ella va
rebre un correu electrònic:
"Perdona que t'ho digui així, però crec que el millor és que no ens
veiem més. Moltes gràcies per aquests mesos, i pel sexe, que ha estat
genial, però si seguim, aquesta relació ja no serà el mateix. Ara és el millor moment per deixar-ho. Que et vagi
molt bé la vida, petons. Adéu."
Ella el va plorar uns dies, però no va voler anar-li més al
darrera, ferida pel sentiment d'injustícia i de desconcert en el que
l'havien deixada. Hi ha dones que transformen l'amor en orgull ràpidament quan vénen mal dades. Ell la va enyorar secretament durant molt de temps,
però s'acabava expulsant la melancolia dient-se que el camí més concorregut és
respondre i lliurar-se a l'enamorament mutu, confiant ingènuament en que
el curs de les coses no pot acabar malament entre enamorats, però que l'experiència demostra el contrari, per menys aparent que això sigui al principi.
Un
temps després, va iniciar una nova i tòrrida relació sexual.
Quan la noia, després d'uns mesos de relació, li va retreure que
sentia que li donava més del que rebia, i que era com si ell no es
deixés anar en la relació més enllà del sexe, ell va somriure
enigmàticament. Tornava a sentir-se com el capità que manté el govern de
la nau. Potser mai no arribaria fins a Ítaca, però no s'estavellaria
contra les roques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada