16 de març 2009

L'efecte papallona

Demostració de que, com diu la teoria, tot està connectat.

4 comentaris:

Enkeli ha dit...

David! Gràcies per comentar-me, fa díes que tenia pendent escriure't i ja era hora. Gràcies sobretot pels teus savis comentaris però no m'has contestat a la pregunta : ) on està el límit entre la parella i la família? i una de nova, estaríes dacord si et digués que sempre hi ha un de preferit, entre els fills, i que moralment no hauria de ser així?

Salutacions!

David ha dit...

Hola, Enkeli! de res, gràcies a tu pel teu comentari!

Jo sí que feia dies que tenia pendent escriure't. Acabo de veure que ha passat ja mig any, cosa que em fa pensar que el temps passa insultantment de pressa, i també que no tinc excusa, disculpes! ;-(

A veure si ara responc la teva pregunta sobre el límit entre parella i família. Crec que les dues han d'estar molt ben delimitades. Això no vol dir impedir que es coneguin, o que facin una certa amistat i vida social de tant en tant, però jo no aniria molt més enllà. No m'agradaria que la meva parella tingués un rol molt actiu en la meva vida familiar, ni que la família de ningú tingués un rol molt actiu en la meva vida de parella. Si no, potser es facilita que s'acabin llençant opinions personals ben intencionades però que probablement no coincideixin amb les pròpies, i això pot acabar enrarint les relacions amb tots plegats. Al capdavall, un té una determinada parella per decisió pròpia, però a la família no l'has triat tu, i com deies, quan es fot pel mig, res de bo sol passar. No és que jo sigui anti-família, però ja va dir algú que les coses més inconfessables d'aquest món passen al si de la família.

I sobre la teva altra pregunta, no estic en situació de parlar-ne amb autoritat perquè no tinc fills, però crec que sí, que sempre hi un fill preferit. No hauria de ser així moralment, però crec que és inevitable que sigui així, ja que en tot existeix un "preferit". No tenim un color preferit ? o una novel.la, o una pel.lícula ? o, si has passat per vàries relacions, encara que hagis estimat en totes elles, no n'hi ha una de preferida, una que situes íntimament en un pla superior de valoració fins i tot quan no podries trobar-hi una explicació ? no crec que hagi de ser diferent amb els fills. Això no vol dir que les diferències d'estimació entre el fill preferit i els altres hagin de ser gaire grans, o el tracte necessàriament desigual, ni vol dir que el fill preferit no pugui deixar de ser-ho i el seu lloc l'ocupi un altre més endavant. A mi mai m'ha preocupat gaire saber si era el preferit o no, suposo que aquestes coses només preocupen si és molt evident que no és així.

Em deixes que jo també et pregunti alguna cosa ? t'hagués agradat tenir un germà o germana ? per l'altre post, es feia difícil saber si senties pura curiositat o bé és que et rondava pel cap que hauria estat millor tenir germans.

Salutacions!

Anònim ha dit...

Il semble que vous soyez un expert dans ce domaine, vos remarques sont tres interessantes, merci.

- Daniel

David ha dit...

Daniel, mercie beaucoup pour vos commentaires. C'est une surprise positive, et plus pour consister d'une personne francophone, qui a fait un effort de lecture dans le catalan. Désolé si ce texte contient erreurs, malheureusement je ne parle pas français. Salutations!